Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s’acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada. Alça els ulls i mira al teu entorn: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els teus fills, duen als braços les teves filles. Tota radiant i meravellada veuràs amb el cor eixamplat com aboquen damunt teu els tresors del mar i porten a casa teva la riquesa de les nacions. Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d’Efà; tots vénen de Sabà portant or i encens i cantant la grandesa del Senyor.

Is 60,1-6

Salm Responsorial

Sl 71,1-2.7-8.10-11.12-13 (R.: 11)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans, segurament heu sentit dir que Déu m’ha confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia: per una revelació he conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions passades tal com ara Déu l’ha revelat per l’Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes.
El secret és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.
Ef 3,2-3a.5-6

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren d’Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge.» El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s’inquietaren en sentir aquestes noves. Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren: «A Bet-Lèhem de Judea. Així ho escriu el profeta: “Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble”.» Llavors Herodes cridà secretament els mags i s’informà ben bé del moment en què s’havia aparegut l’estrella. Després els encaminà a Bet-Lèhem amb aquesta recomanació: «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen, i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge.» Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí.
Llavors s’adonaren que l’estrella que havien vist aixecar-se anava davant d’ells fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen. La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa. Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li prestaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra.
Després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.
Mt 2,1-12

Indicacions litúrgiques

1.Si Nadal és intimitat, recolliment, silenci admirat i adoració del cor. L’Epifania és divulgació i manifestació. Aquell que ens ha nascut està cridat a ésser conegut per tota la humanitat. I, de fet, és l’ inici de la missió de l’Església que no coneixerà límits ni en el temps ni en l’espai. Es, per dir-ho així, com el Domund litúrgic. Es una diada missionera. Dir Epifania és dia la universalitat de la salvació de Crist, per tant també, la universalitat de la missió eclesial. Els mags representen que la humanitat des del Crist s’ha posat dempeus i ha començat la gran peregrinació, guiada només per l’ estrella de la fe. I com els mags la joia és immensa quan trobem el Crist vivent.

2. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare. Res extraordinari a simple vista. Qui podria haver inventat un signe d’ amor més gran? Romanem extasiats davant d’un Déu que s humilia per assumir la nostra condició humana. En la seva pobresa hem estat enriquits. (2Co 8, 9) No donarem gràcies a Déu per tanta bondat condescendent? I els mags arriben al lloc on havien d’arribar. Han arribat a casa. Al terme del seu llarg pelegrinatge. Al lloc on havien d’ésser. Trobar Jesús és trobar casa. Es trobar la pàtria del cor. Per això el cor està inquiet fins que no el troba a Ell. Es estar al lloc on hem d’ ésser. I per tant és trobar una pau immensa.

3. I la Jerusalem de la terra ha quedat petita. El seu naixement inaugura una ciutat nova, l’Església, la nova Jerusalem, que obrirà els batents de totes les portes, per acollir la multitud immensa dels qui Déu crida, i dins de la ciutat, hi ha el Crist, Senyor, vida i plenitud nostra. Present en la caritat dels germans, però també en la humilitat dels seus sagraments: Es en els vostres sagraments, Senyor Jesucrist que us trobo. Aquest és el significat de l’ oracle d’ Isaïes en la 1ra lectura. La glòria de la ciutat no ve d’ ella, sinó del misteri que l’ habita. Com la glòria de l’ església, no ve d’ ella, sinó del Crist que l’ habita.

4. I cada eucaristia esdevé un lloc de trobament amb el Crist. En aquest món no és possible una comunió més alta ni més profunda amb Ell sinó en el sagrament de l’ eucaristia. I per això som tant feliços d’ estar convidats a les noces de l’ Anyell (Ap 19, 9) Aquell que els mags van adorar sota el signe del nadó, nosaltres l’ adorem i el rebem en el Signe Eucarístic. I per això ja no oferim al Pare ni encens, ni or, ni mirar, sinó Ell mateix en el Sagrament de la seva Pasqua. (Cf. La bellíssima pregària sobre les ofrenes) Li oferim també el cor, ple d’adoració. Car adorar el Crist, Déu i salvador nostre, és la plenitud de la persona humana, la seva última vocació, i la seva dignitat més alta.

5. Se’ n tornaren al seu país per un altre camí. Com una paràbola de la vida cristiana. El canvi de ruta significa la conversió d’ aquells que es troben amb Crist. Ja no és possible el mateix camí. Quan hom es troba en Jesús la vida canvia. Els mags retornen ja no amb l’ estrella al davant, sinó a dins. Al cor. Uns camins nous, una alegria nova, un amor nou. Aquests són els dons del Nadal i de l’ Epifania de cada any. També una immensa pau. Unes flors noves plantades a la terra del cor. Que Crist brilli al punt més alt del cor perquè ho il·lumini tot i ho penetri tot. L’ horitzó que s’obre davant nostre, diu Origines, es perd en la immensitat.

Mn. Rafel Serra, delegat diocesà de Litúrgia

El Messies de Händel. Part IIIª Escena 1ª La promesa de la vida eterna.

Primer vídeo de la tercera part (la resurrecció) del Messies de Händel, amb la escena 1ª "La promesa de la vida eterna". Händel composà durant 24 dies a l'estiu de 1741. El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada “Bíblia del rei Jaume”, molt influent en la literatura anglesa. Jennens va concebre l'estructura del llibret com una òpera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de Jesucrist: el naixement, la passió i la resurrecció. Malgrat descriure episodis de la vida de Jesús, la majoria de fragments bíblics procedeixen de l'Antic Testament que fan referència a la futura vinguda del Messies, així com alguns del llibre de l’Apocalipsi de sant Joan.
 L'estrena es produí el 13 d'abril de 1742 a Dublín, amb el mateix Händel com a director des del clavicèmbal, però no fou fins als darrers anys de la vida del compositor que es convertí en una de les seves obres més populars, quan es començà a representar anualment i en concerts benèfics.

El Messies de Händel HV 56

Llista de reproducció dels vídeos de la primera part del Messies de Händel. El naixement

Llista de reproducció dels vídeos de la segona part del Messies de Händel. La passió